 |
| ERJ-190 (190-100) NIKI |
 |
| ERJ-195 (190-200) LOT |
ERJ-195:
divendres, 4 de febrer del 2011
ERJ-170 AMB ERJ-175
 |
| ERJ-175 LOT |
 |
| ERJ-170 LOT |
SEAT MAP SEAT MAP
fixem-nos que la linia del motor cau sota la 5ª finestra en el E-170-100, i sota la 6ª en el E-170-200 (E-175).
Coneixem el embraer 170
dimarts, 1 de febrer del 2011
ELS EMBRAER
El Embraer és una empresa brasilera, fundada el 1969 per l'enginyer aeronàutic Ozires Silva, i especialitzada en avions petits. El seu primer exit va ser el Embraer 110 bandeirante, per 20 passatgers, el 1969.
Després es fusiona amb la industria aeronàutica Neiva i llancen el 1976 el Embraer 121 Xingu,(petit 6 pax),i el 1983 Embraer 120 Brasilia per 30 pax i que ja porta motors Pratt and Whitney.
A Barcelona l'utilitzen les companyies Swiftair i Flightline, per transportar correu i paqueteria.
El 1981 li encarreguen la fabricació de un avió subsònic de combat el Tucano o AMX que fa el seu primer vol el 1985.
Juntament amb el país Brasil, entra en una gran crisis financera fins el 1994, però malgrat tot els enginyers es concentren per dur endavant el projecte de un avió regional per 45 passatgers, el ERJ-145 que surt el mercat el 1995, i que significarà un gran èxit per la companyia, no deixant-se de produir fins el 2006. A Barcelona el porta la cia Portugalia. De la mateixa família en surten el ERJ-140 i el ERJ-135 que a Barcelona el porta l' Air France per anar a Lió.
El 1999 van desenvolupar un nou avió supersònic de combat el Embraer 314 Super-Tucano o ALX, i tot seguit van iniciar la família dels nous E-jets ERJ-170/175 per passatgers, una mica més grans que els anteriors per encabir entre 70-80 passatgers el primer i 78-88 el segon. El seu primer vol el fa amb la LOT, el 2002.
Paral.lelament fins el 2004 es desenvolupen els ERJ 190/195 amb el fusel.lat més llarg, i ales més grans, per encabir de 110 fins a 122 passatgers respectivament. A Barcelona el porta actualment la Niki, i recentment també l'han adquirit el Air Europa, i l'Alitalia.
Després es fusiona amb la industria aeronàutica Neiva i llancen el 1976 el Embraer 121 Xingu,(petit 6 pax),i el 1983 Embraer 120 Brasilia per 30 pax i que ja porta motors Pratt and Whitney.
A Barcelona l'utilitzen les companyies Swiftair i Flightline, per transportar correu i paqueteria.
 |
| ERJ-120 SWIFTAIR |
El 1981 li encarreguen la fabricació de un avió subsònic de combat el Tucano o AMX que fa el seu primer vol el 1985.
Juntament amb el país Brasil, entra en una gran crisis financera fins el 1994, però malgrat tot els enginyers es concentren per dur endavant el projecte de un avió regional per 45 passatgers, el ERJ-145 que surt el mercat el 1995, i que significarà un gran èxit per la companyia, no deixant-se de produir fins el 2006. A Barcelona el porta la cia Portugalia. De la mateixa família en surten el ERJ-140 i el ERJ-135 que a Barcelona el porta l' Air France per anar a Lió.
 |
| ERJ-135 |
 |
| ERJ-145 LAGUNAIR |
El 1999 van desenvolupar un nou avió supersònic de combat el Embraer 314 Super-Tucano o ALX, i tot seguit van iniciar la família dels nous E-jets ERJ-170/175 per passatgers, una mica més grans que els anteriors per encabir entre 70-80 passatgers el primer i 78-88 el segon. El seu primer vol el fa amb la LOT, el 2002.
Paral.lelament fins el 2004 es desenvolupen els ERJ 190/195 amb el fusel.lat més llarg, i ales més grans, per encabir de 110 fins a 122 passatgers respectivament. A Barcelona el porta actualment la Niki, i recentment també l'han adquirit el Air Europa, i l'Alitalia.
 |
| ERJ-170 LOT |
 |
| ERJ-190 NIKI |
dijous, 8 d’abril del 2010
DE HAVILLAND DASH8 AMB DORNIER 328 I BAE 146-200
BAE 146-200 WDL
DORNIER 328
De Havilland dash 8-400q (bombardier)
resum russos
A Russia, hi trobem bassicament 4 cases de avions. Els Antonov, que van ser els avions de guerra, per excel.lència, s'han desenvolupat en grans avions de carga (en un d'aquests es va transportar la balena Ulisses a San Diego). Com avions de passatgers tenim els Tupolev, els Yakolev i els Ilushyin II.
El primer va ser el TU-104 al 1955, el segon el Il II-62 al 1967, que eren avions petits per encabir uns 100 passatgers, i no és fins al 1972 que apareix el TU-154 com avió de rang mitjà amb 164 passatgers, i al 1976 el primer primer gran Ilushyin-86 per 350 passatgers.
Del Tu-154 s'en produiran versions millorades fins el 1989, any que es començaria a fabricar el TU-204 avió de dos motors que redueix molt el nivell de fums i soroll, i en millora l'autonomia fins a 6500 km. Amb sistemes elèctrics, pantalles digitals de comandament, i un sistema automàtic d'aterratge, és el avió rus més modern de tots, però tot i així amb la aparició dels nous Boeing i Airbus resulta bastant menys competitiu, i fa que les companyies dels països de l'est optin pels avions occidentals.
El 1992 apareix el Il II-96 per 300 passatgers i que substitueix el Il-II-86, comparteix la mateixa tecnologia que el TU-204 i actualment són els dos avions que es produeixen en serie a Russia, i que per millorar-ne encara més la competitivitat ara els fabriquen muntant motors Rolls Royce i CFM, deixant de banda els motors russos Kuztnetzov, i Aviadvigatel (Soloviev).
Respecte els YAKOVLEV, van ser avions que van sortir malament des de el principi. El YAK-40 que va començar al 1975, va tenir nombrosos accidents degut a vibracions múltiples que no s'acabaven de resoldre i el van deixar de produir. Va ser el 1985 quan van treure una nova versió el YAK-42, que semblava anar força bé, i que encara es produeix avui en dia, malgrat el fatídic accident dels 62 militars espanyols a Turquia.
El primer va ser el TU-104 al 1955, el segon el Il II-62 al 1967, que eren avions petits per encabir uns 100 passatgers, i no és fins al 1972 que apareix el TU-154 com avió de rang mitjà amb 164 passatgers, i al 1976 el primer primer gran Ilushyin-86 per 350 passatgers.
Del Tu-154 s'en produiran versions millorades fins el 1989, any que es començaria a fabricar el TU-204 avió de dos motors que redueix molt el nivell de fums i soroll, i en millora l'autonomia fins a 6500 km. Amb sistemes elèctrics, pantalles digitals de comandament, i un sistema automàtic d'aterratge, és el avió rus més modern de tots, però tot i així amb la aparició dels nous Boeing i Airbus resulta bastant menys competitiu, i fa que les companyies dels països de l'est optin pels avions occidentals.
El 1992 apareix el Il II-96 per 300 passatgers i que substitueix el Il-II-86, comparteix la mateixa tecnologia que el TU-204 i actualment són els dos avions que es produeixen en serie a Russia, i que per millorar-ne encara més la competitivitat ara els fabriquen muntant motors Rolls Royce i CFM, deixant de banda els motors russos Kuztnetzov, i Aviadvigatel (Soloviev).
Respecte els YAKOVLEV, van ser avions que van sortir malament des de el principi. El YAK-40 que va començar al 1975, va tenir nombrosos accidents degut a vibracions múltiples que no s'acabaven de resoldre i el van deixar de produir. Va ser el 1985 quan van treure una nova versió el YAK-42, que semblava anar força bé, i que encara es produeix avui en dia, malgrat el fatídic accident dels 62 militars espanyols a Turquia.
IL II-86 AMB IL II-96
Coneixem-lo
Coneixem-lo
El Ilushyin II-86: porta- 18 finestres-porta, més llarg.
El Ilushyin II-96: porta-10 finestres-porta, més curt.
IL II-62 AMB MD-83
Subscriure's a:
Missatges (Atom)